“Tot condueix necessàriament al paisatge”,
deia el pintor alemany Runge. Potser és perquè la naturalesa ha donat belles
formes a aquest planeta molt abans que els homes hi arribéssim per
transformar-lo -o, a vegades, destrossar-lo-. El paisatge ha estat sempre en el
nostre punt de mira. Ja al segle V els xinesos van desenvolupar el Shan Shui,
un estil de pintura en el qual es representaven paisatges naturals. El tema
central el Shan Shui eren les muntanyes, ja que segons la tradició xinesa eren
el lloc on reposaven els éssers immortals. Segles més tard, a Occident ens vam
apoderar del paisatge com a representació artística, convertint-se aquest en un
tema central pels pintors renaixentistes i barrocs. Però per poder pintar el
paisatge primer cal entendre’l, i aquesta és la voluntat dels següents
paràgrafs.
