En aquesta vida hi ha coses que fem a
consciència i coses que fem sense plantejar-nos. Menjar és una de les segones,
potser perquè si no ho féssim trigaríem seixanta dies a morir. Però no només no
pensem el per què mengem, sinó que tampoc no pensem el com. Quan viatgem
descobrim costums i rituals gastronòmics d’altres cultures que són
totalment diferents als nostres, i ens fa gràcia veure com de diferents poden
ser aquestes tradicions darrere de les nostres fronteres. Aquesta situació és
una conseqüència de ser una raça sociable, que necessita reunir-se amb els seus
iguals i comunicar-se. Menjar no només és satisfer una necessitat biològica,
sinó molt més que això: és integrar-se, socialitzar-se i sentir-se estimat pels
qui mengen com nosaltres.
